Les propietats de totes les camamil·les són semblants. Així, s'empra en infusió com a antisèptic general, antiinflamatori oftàlmic i per les rentades vaginals i d'ulls. Per via interna rebaixa els càlculs biliars, així com els mals i la inflamació de la melsa i el fetge. És proverbial la seva utilització com a tònic estomacal i com digestiva, i a més és antiespasmòdica i vermífuga. Tot i això són les plantes menorquines, la camamil·la de Menorca o de Maó, les que tenen més reputació dins de l'herboristeria illenca i nacional i la seva fama ha quedat recollida a nombrosos tractats de plantes medicinals, entre els quals destaca l'obra Plantes medicinals. El Dioscòrides renovat (1962) del botànic lleidatà Pius Font Quer
